Respecte a la flora, començaren parlant del sòl formenterenc. Morfològicament està compost de roques calcàries i arenes principalment. Junt amb la mencionada escassa i irregular pluviositat s'ajunten una marcada permeabilitat dels terrenys, o sigui, condicions poc favorables per que existeixi una vegetació, però que caracteritza l'illa.
Sòl pedregós al Cap de Barbaria.
Una gran part de Formentera està coberta per boscos de pins, Pinus Halepensis, i de savines, Juniperus phoenicia, família de les Cupresàcees (Gimnospermes). Existeixen també alguns exemplars de pins pinyoners Pinus Pinea.
Podríem dir que la savina és l'arbre característic de Formentera, doncs en cap altre illa arriba a aconseguir una importància tan gran, tant per la seva relativa proporció, com pel tamany i l'edat d'alguns dels seus exemplars. A les cases més antigues de Formentera es troben zocals de portes i finestres, bigues i altres parts, construïdes amb fusta de savina, que ha resistit perfectament tant el pas dels anys com les inclemències del temps. També s'ha utilitzat la seva fusta, qualque cop, com element ornamental a cases i restaurants. Darrerament s'ha vengut a incorporar un altre ús, desgraciat per nosaltres, aquest és l'ús dels exemplars joves per ser utilitzats com "arbres de Nadal", degut al seu gran paregut amb els dels avets, fet que ha contribuït a disminuir les poblacions actuals i a intensificar la seva protecció.Exemplar de savina, Juniperus Phoenicea
Molts dels exemplars de savina, arriben a considerables proporcions. La seva fusta ha set comunment utilitzada en la construcció, degut a la seva duresa.
El sotebosc és típicament mediterrani: mates, Pistacia Lenticus; romanins, Rosmarinus officinalis; farigola, Coridothymus capitatus; ollastre, Olea europea, Ginebra, Juniperus Oxycedrus, Estepa blanca, Cistus Albidus; etc.
A les zones arenoses i platges, apart de les espècies ja esmentades, es troben altres tipus d'espècies. Destaquem l'esteperol, Cistus Clusii; lleteres, gènere Euphorbia y càrritx, Ammophila arenaria. En el terrenys pantanosos propers a les salines abunden les espècies halòfiles, com són el jonc, Salicornia Arabia, i les solseres, Suaeda Fructicosa. Actualment estam en un procés de protegir les nostres zones dunars, degut a la riquesa de la seva flora.
Altres espècies ben adaptades són les 'figueres de pic' , Opuntia Ficus-indica,, i les plantes de pita, Agave Americana.
Un dels arbres més comuns a l'illa és la figuera, Ficus Carica, amb totes les seves subspècies. Es tracta d'en arbre caducifoli, de tronxo ample i fulles grans. Originària d'Àsia, els seus fruïts han estat utilitzats al llarg del temps pels habitants de Formentera, sent un dels arbres més cultivats antigament.
Part de la collita es seca al sol, per a un posterior consum.
Dades sobre la fauna de Formentera.
Actualment disposem de molt poques dades sobre la fauna de Formentera. Les dades existents, a més, són bastant incompletes. Únicament parlarem aquí sobre la fauna terrestre, sense parlar del ric ecosistema marí (tant animal com vegetal) que existeix a les nostres costes.
Començant pels mamífers, constatem en primer lloc l'absència de carnívors silvestres, a no ser d'algun gat domèstic asilvestrat, fruit de l'abandonament. Els conills són abundants, però no es coneix l'existència de llebres a l'illa. Algunes espècies interessants són rates cua blanca (no rates de ciutat), Eliomys quercinus spp. Gymnesicus, que a Formentera ha sofert un procés de microevolució que, com en el cas d'altres espècies, l'ha dut al gegantisme, fins al punt de que els exemplars de Formentera són els de major talla del món. També presenta aquest fenomen els ratolins de camp, Mus musculus. Les dues espècies de rates de 'ciutat' no són gaire abundants.
En els insectívors, destaquem espècies com l'eriçó africà (Erinaceus algirus spp. vagans), molt abundant a l'illa i que té com a únic enemic a les carreteres, degut a les travessen durant la nit i poden acabar davall les roden d'algun conductor despistat. Destaquem també els rag-penats, molt notables antigament i que en la actualitat han sofert un important descens.
Sargantana (Podarcis sp) damunt d'una roca. Espècie molt abundant a l'illa.
Particularment interessants són els rèptils de Formentera, sobre tot pel que respecte a les sargantanes, Podarcis sp, on un conjunt d'espècies han sobreviscut en condicions d'aïllament genètic en les petites illes de tot l'arxipèlag, evolucionant i donant lloc a noves subspècies, varietats, cercles de races, etc.
Existeixen també dos espècies de rèptils, (Tarentola mauritanica i Hemidactylus turcicus), segurament introduïdes per l'home. No existeix, però, cap tipus de serp, cosa que ens podria cridar l'atenció ja que alguns dels noms que antigament va rebre l'illa, com Ophiusa, fan referència a n'aquest tipus de rèptils.
En els insectívors, destaquem espècies com l'eriçó africà (Erinaceus algirus spp. vagans), molt abundant a l'illa i que té com a únic enemic a les carreteres, degut a les travessen durant la nit i poden acabar davall les roden d'algun conductor despistat. Destaquem també els rag-penats, molt notables antigament i que en la actualitat han sofert un important descens.
Gavina comú.
Especial menció requereix l'avifauna de Formentera. Es sap amb certesa que en l'actualitat niuen a Formentera al menys 41 espècies d'aus, nombre elevat amb comparació amb les 54 espècies que niuen a les Pitiüses en conjunt. Podríem distingir tres grans grups, en funció del seu hàbitat: les aus pròpiament terrestres, les aus marines i les de llocs humits, essent els dos darrers grups, sens dubte, els més importants. Destaquem les espècies que niuen a l'Estany Pudent, on hi ha algunes poblacions molt gran i rellevants, inclòs a nivell de tot el Mediterrani.